Rukicasal de Setmana Santa

Aquests dies hem fet el Rukicasal de Setmana Santa al Rukimon. Aquest any la temàtica del Casal era:  si jo fos un ruc... I la veritat és que hem fet molt el burro i hem descobert diverses coses dels nostres sentits i dels sentits dels rucs.

 

 
Cada dia hem raspallat els rucs, els hem tret a passejar per tal que mengessin herba fresca, els hem preparat per muntar i hem fet una classe d’equitació. 

A més, d’aquestes activitats, cada dia hem treballat un dels sentits jugant, experimentant, observant, tocant i remenant, olorant, provant, escoltant, fent-nos preguntes, buscant respostes, despertant la nostra curiositat i compartint experiències amb es rucs i els companys del Rukicasal.

Per què tenen les orelles tant grans els rucs? Vol dir que hi senten molt bé? Doncs sí, al Rukicasal, hem après que els rucs tenen una oïda espectacular, poden sentir un bram d'un altre ruc a 10km de distància.
I, fins on arriba un bram nostre? Els nens i nenes del Rukicasal ho han experimentat fent uns embuts de paper, tant per amplificar el seu bram com per escoltar els brams dels companys. Han pogut sentir els brams dels companys a 177 metres de distància.

Els rucs també tenen un nas amb unes narius molt grans que els permeten olorar molt bé i discriminar diferents olors. Al Rukicasal també hem posat a prova el nostre olfacte i, amb els ulls tancats, hem hagut d'esbrinar quines substàncies hi havia en diverses galledes i la veritat és que ha sigut molt divertit i les han encertat totes.

 
Que els rucs són herbívors ja ho sabíem però, mengen tot tipus d'herbes? Quines els hi agraden més? Mengen flors? Els hi agraden les fulles seques? Al Rukicasal hem anat a buscar diferents tipus d’herbes i els hi hem donat als rucs per descobrir-ho!

A més, els nens i nenes del Casal també han posat a prova les seves papil·les gustatives intentant descobrir, a partir del gust, els aliments que tastaven amb els ulls tancats i no ho han fet pas malament. Fins i tot, n'hi ha hagut que han descobert que el pebrot o la pastanaga no els desagraden tant com es pensaven.

 

Al Rukicasal també hem descobert que els rucs són animals molt sensibles al tacte, poden notar si tenen una mosca al damunt del cos i foragitar-la amb una petita vibració però, al mateix temps, com que tenen el cos recobert de pèl, poden tocar una ortiga sense que els piqui. Oi que és curiós?
Els nens i nenes del Rukicasal, mitjançant el tacte, han hagut d’esbrinar diferents elements que hi havia dins d’una bossa sense utilitzar la vista i esbrinar els números que s’escrivien a l’esquena uns als altres. A més, al llarg de tot el Casal han posat a prova les seves habilitats manuals i la seva creativitat fent maquetes del Rukimon amb plastilina.

El sentit que tenim més desenvolupat la majoria de persones és la vista i, per això, al Rukicasal, hem provat d'orientar-nos pel Rukimon sense aquest sentit però, això sí, amb l'ajuda d'un guia que ens ha anat guiant amb les paraules que s'utilitzen per conduir els rucs. Una de les coses que ens ha sorprès més, és que els rucs no hi veuen gaire bé i ho hem experimentat movent-nos i formant una rècula de "rucs" amb unes ulleres que imitaven la visió d’aquests animals.

A més, també hem comprovat que els rucs són animals amb molta força. Hem sortit a passejar en carro amb en Dakar i hem calculat que, més o menys, ha transportat 200 kg, que és el pes aproximat de tots nosaltres. 

Al Rukicasal també hem fet un llit de palla i ens hi hem estirat i hem vist que no és pas incòmode, s'hi podria fer una bona migdiada.

L’últim dia hem fet una excursió conduint els rucs pel bosc, hem sortit amb en Dalí, en Llucià i en Picasso.

 

Els nens i nenes del Rukicasal s'han guanyat el carnet de conductor de ruc i un petit obsequi: un barret per a l'hivern. Esperem que us ho hagueu passat molt bé i fins la propera! Brams de fins aviat.